Estivill i de Llorach, Antoni

Lloc de naixement: 
Reus, Baix Camp
Data de naixement: 
dimarts, abril 20, 1875
Data de defunció: 
dimarts, abril 26, 1955
Lloc de defunció: 
Reus, Baix Camp

Era fill d’Antoni Estivill Camplà, passant de notari, i de Josepa Isabel de Llorach Torrents, ambdós de Reus, i va tenir dos germans, Salvador i Ricard (1879–1952), aquest últim, fou un pintor de renom, deixeble de Joaquim Mir. Tenia la residència al raval de Santa Anna, de Reus.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, obrí un bufet que assolí un cert renom i prestigi comarcal. El 1904 fou subscriptor i fundador de la societat de regants del Pantà de Riudecanyes. L’any 1900 opositava a escrivanies de Barcelona i Solsona. El novembre de l’any 1935 formà part de l’equip d’advocats que defensà Baptista Pallarès Jiménez i setze individus més de l’acusació de rebel·lió militar pels fets de Bot (Terra Alta), el mes anterior. Va ser vicepresident de l’Agrupació de Jurats Mixtos del Treball de Tarragona (1936). Va ser degà del Col·legi d’Advocats de Reus (1949-1955).

També exercí el periodisme, i dirigí La Crónica Reusense. Va pertànyer a la Unió Republicana Nacionalista i, el febrer de 1901, signà una declaració conjunta d’afermament com a republicà reusenc. En l’àmbit municipal, va ser vicesecretari de l’Ajuntament de Reus, càrrec al qual renuncià en haver estat designat secretari del Sindicat del Pantà de Riudecanyes (abril de 1905). Posteriorment, passà al partit reformista. Fou designat membre de l’equip de redacció de les Bases de Manresa per la Diputació de Tarragona, conjuntament amb el jaumí Josep Olesa, el republicà Josep Mestres i el liberal Francesc Roig (26 de juny de 1911). Orador brillant, va promoure i empènyer, a través de conferències i discursos a Reus i Tarragona, la creació i establiment de la Mancomunitat, almenys des de gener de l’any 1912.

Va ser elegit diputat provincial pel districte de Reus i formà part de la Diputació de Tarragona en el consistori de 1909; nomenat vicepresident en el segon torn del mandat (1911-1912), formà part de les comissions de Foment i Junta d’Obres del Port. Va esdevenir president de la corporació provincial (21 de maig de 1911), amb responsabilitats directes a les comissions de Foment i de la Permanent d’Actes. Diputat del primer i quart torn de la comissió Provincial (el 1913 i el 1915, respectivament), continuà adscrit a la comissió de Foment.

Donà suport a la campanya endegada per crear la Mancomunitat i fou un dels signants, juntament amb Enric Prat de la Riba i els altres presidents de Diputació catalans, de les Bases de la ponència per la seva constitució (26 de setembre de 1911). Va ser vicepresident 4rt del primer executiu i primera mesa elegida el 6 d‘abril de 1914, amb 75 vots.

Com a diputat, el penúltim dia de 1909 fou un dels qui proposà l’amnistia general pels fets del juliol anterior (la Setmana Tràgica). Durant el 1911 va destacar, en ocupar la presidència, pels seus esforços per combatre l’epidèmia del còlera, esforços que li foren reconeguts i elogiats pel governador civil. L’abril de 1912 impulsà l’adhessió al projecte de la Diputació de Barcelona per a la repoblació dels boscos i també al Congrés Nacional de Viticultura de Pamplona, per al qual fou designat representant per la corporació. Igualment, aprofità el seu mandat per impulsar un projecte d’electrificació de totes les dependències de la Diputació (novembre de 1912). El maig de 1913 gestionà, primer particulament i després de manera oficial, el llegat testamentari de Lucià Smith a favor de la Casa de Beneficència, i fou a proposta seva que la Diputació aprovà el tram de Valls a Tarragona de la línia de ferrocarrils secundaris del Ministeri de Foment. Conjuntament amb diversos regidors i polítics del territori, intentà visitar els presos de la vaga general de Tarragona de l’any 1915, fet que no fou possible a causa de la condició d’incomunicats que tenien els presoners, però els defensà legalment i en va promoure accions legals davant del Govern espanyol.

Morí a Reus el 26 d’abril de 1955.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill d'Antoni Estivill i Camplà, passant de notari, i de Josepa Isabel de Llorach i Torrents, de Reus, i va tenir dos germans, Salvador i Ricard (1879–1952), pintor de renom, deixeble de Joaquim Mir.
Lloc habitual de residència: 
Raval de Santa Anna, de Reus.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Reus
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
Formà part de la Diputació de Tarragona en el consistori de 1909; nomenat vicepresident en el segon torn del mandat (1911-1912), formà part de les comissions de Foment i Junta d’Obres del Port. Va esdevenir president de la corporació provincial (21 de maig de 1911), amb responsabilitats directes a les comissions de Foment i de la Permanent d’Actes. Diputat del primer i quart torn de la comissió Provincial (el 1913 i el 1915, respectivament), continuà adscrit a la comissió de Foment.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
3.239 vots (1913-1914).
Pertinença a organismes de direcció, comissions,… de la Mancomunitat: 
Vicepresident 4t del primer executiu i primera mesa (6-4-1914), amb 75 vots.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.
Formació professional: 
Oposità a escrivanies de Barcelona i Solsona (1900).
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals: 
Degà del Col·legi d'Advocats de Reus (1949-1955). Vicepresident de l'Agrupació de Jurats Mixtos del Treball de Tarragona (1936).
Associacions culturals/ciutadanes: 
Exercí el periodisme i dirigí «La Crónica Reusense».
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana
Militància política: 
Unió Republicana Nacionalista
Militància sindical: 
Secretari del Sindicat del Pantà de Riudecanyes (abril de 1905).
Càrrecs públics: 
Vicesecretari de l'Ajuntament de Reus (1905).
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament, 1991, p. 235.

Balcells, Albert; Enric Pujol i Jordi Sabater. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1996.

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: 
Comentaris sobre la documentació: 
AGDT [= Arxiu General de la Diputació de Tarragona], Actes; Governació, Cpf, 5bis; AHA [= Arxiu Històric Arxidiocesà]; Sacramentals de Reus; «La Vanguardia».