Borrell i Sugranyes, Antoni

Lloc de naixement: 
Reus, Baix Camp
Data de naixement: 
dissabte, març 5, 1870
Data de defunció: 
1945?
Lloc de defunció: 
Reus, Baix Camp

Nasqué a  Reus (Baix Camp), el 5 de març de 1870. Era fill de Francesc Borrell Ferrando, teixidor, i Maria Sugranyes, de Reus. El seu germà Pau Borrell Sugranyes (1876–1931), fou escriptor i polític, i un dels signants del Manifiesto en contra de la guerra colonial espanyola a Cuba. Tenia la residència al carrer de Jesús i més tard al raval de Robuster, de Reus.

Es va dedicar al comerç i les assegurances. Va pertànyer a la redacció de La Autonomía de Reus (1895), des d’on es promulgaven ideals i projectes de caràcter nacionalista. Va ser empresonat per la seva critica a les actituds governamentals sobre les colònies espanyoles, juntament amb Julià Nougués Sobirà, com a redactors del periòdic (març de 1895). El 1904 era subscriptor i fundador de la societat de regants del Pantà de Riudecanyes.

Soci del Centre de Lectura de Reus, formà part del consell de redacció de la seva revista El Eco del Centro de Lectura (1894), amb Eugeni Mata de director. Davant la crisi que produí l’estat ruïnós de la seu de l’entitat, formà part d’una comissió especial per a trobar nou estatge (1896) i, més tard, juntament amb altres socis, arrendaren el seu teatre per tal de sanejar-lo i donar continuïtat a les activitats culturals que s’hi feien (1906). Finalment, formà part de la direcció gestora de l’entitat reusenca (1909).

Va ser elegit diputat provincial pel districte de Reus i formà part de la Diputació de Tarragona en els consistoris de 1913 i 1915. En la primera legislatura, s’integrà en el segon torn del Consell Provincial i en la comissió de Beneficència; en la següent, en el tercer torn, i continuà com a membre de la comissió de Beneficència; fou, a més, diputat inspector de l’Institut Pere Mata de Reus i fou adscrit a la comissió Consultiva de Teatres i Espectacles Públics. El 22 de desembre de 1913, en saber-se la publicació del Reial Decret que autoritzava la creació de Mancomunitats, Borrell manifestà públicament la seva adhesió «y añade que como demócrata y como catalán acepta y aprueba el acto […] como punto de partida para llegar a ser una realidad las aspiraciones de todos los catalanes».

Fou, igualment, regidor de l’Ajuntament de Reus. Participà en la primera junta directiva del CRDA. El març de 1930 s’entrevistà amb el president de la Diputació de Tarragona, Anselm Guasch Robusté, per tal lliurar-li un dossier amb més de 4.000 signatures recollides a Reus en suport del plebiscit femení en favor de l’amnistia.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Era fill de Francesc Borrell Ferrando, teixidor, i Maria Sugranyes, de Reus. El seu germà Pau Borrell Sugranyes (1876–1931), fou escriptor i polític, i un dels signants del «Manifiesto» en contra de la guerra colonial espanyola a Cuba.
Lloc habitual de residència: 
Carrer de Jesús, de Reus.
Llocs successius de residència i datació: 
Raval de Robuster, de Reus.
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Reus
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
En la primera legislatura (1913), s’integrà en el segon torn del Consell Provincial i en la comissió de Beneficència; en la següent (1915), en el tercer torn, i continuà com a membre de la comissió de Beneficència; fou, a més, diputat inspector de l’Institut Pere Mata de Reus i fou adscrit a la comissió Consultiva de Teatres i Espectacles Públics.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
3.683 vots (1913-1914).
Dades professionals: 
Activitat econòmica: 
Comerç i assegurances
Associacions culturals/ciutadanes: 
Redactor de «La Autonomia» de Reus (1895). Soci del Centre de Lectura de Reus (1894). Membre de la gestora del Centre de Lectura (1909).
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicana
Càrrecs públics: 
Regidor de l'Ajuntament de Reus.
Bibliografia: 
Estudis sobre la seva figura: 

Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977.

Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament, 1991, p. 138. 

Balcells, Albert; Enric Pujol i Jordi Sabater. La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1996.

 

Imatges i documents: 
Signatura del personatge: 
Comentaris sobre la documentació: 
AGDT [= Arxiu General de la Diputació de Tarragona], Actes; Governació, Cpf, 5bis; AHA [= Arxiu Històric Arxidiocesà]; Sacramentals de Reus; «La Vanguardia».