Anguera i Bassedas, Josep

Lloc de naixement: 
Falset
Data de naixement: 
divendres, juliol 20, 1877
Data de defunció: 
diumenge, gener 26, 1913
Lloc de defunció: 
Barcelona

Josep Anguera i Bassedas nasqué a Falset en el si d’una família que podríem considerar benestant. Era fill de Josep Anguera i Borràs, terratinent i procurador, i de Rosa Bassedas i Maseres.

Josep Anguera i Bassedas inicià la seva formació a Falset, la va continuar a l’institut de Reus, on va acabar de cursar el batxillerat, i posteriorment la culminà a Barcelona, on aconseguí el títol d’advocat l’any 1901. Fou precisament en aquesta ciutat on va entrar en contacte amb els cercles del catalanisme cultural i polític, i en aquest sentit algun autor el relaciona amb el grup d’estudiants que, venint de comarques, havien aportat el seu gra de sorra al moviment catalanista que s’estava desenvolupant a la capital catalana i, posteriorment, al tombant de segle, ajudaren a difondre’l pels territoris d’on eren originaris. Mostra de la seva vinculació amb els cercles esmentats és que arribés a formar part de l’Associació Popular Regionalista.

Fruit d’aquesta dinàmica proliferaren les associacions o agrupacions catalanistes en diverses localitats catalanes i entre aquestes associacions creades entre finals del segle XIX i principis del XX hi trobem l’Associació Catalanista de Falset, de la qual Josep Anguera i Bassedas n’ocupava el càrrec de secretari cap al 1900. Poc temps després, l’any 1902 assumí la presidència de la secció de literatura, arts i ciències de l’associació Foment, una entitat de caràcter instructiu i recreatiu creada per la mateixa Associació Catalanista. El jove advocat mostrava una intensa activitat sociocultural i entre la darrera dècada del segle XIX i la primera del segle XX, el seu radi de participació no es va limitar a l’àmbit local, sinó que es va desenvolupar a nivell nacional. D’aquesta manera, va participar en diversos certàmens dels Jocs Florals i arribà a guanyar premis de poesia en les distintes edicions. En una de celebrada a la ciutat de Barcelona obtingué el premi ofert pel teatre Nou Apolo amb la poesia Planys d’un botiguer, als jocs de Badalona del 1904 guanyà un premi per la poesia El roure vell, als de Mataró del 1905 per la poesia Anant-se morint, als d’Hostalric del mateix 1905 per la poesia Impressions, als del Bruc de 1908 guanyà un accèssit per la poesia A la blanca neu, etcètera. A banda de participar als Jocs Florals com a concursant, també va col·laborar en l’organització d’algunes edicions. Una de les seves grans fites en relació amb el certamen literari fou el fet de proposar-ne l’organització d’una edició a Falset, edició que es va poder dur a terme l’any 1902 i en la qual Josep Anguera i Bassedas va actuar com a secretari.

La seva afecció per la poesia el va esperonar a publicar en alguns mitjans de comunicació i difusió, exemple d’això en són les obres publicades de manera continuada a la revista La Autonomía de Reus, o les més esporàdiques en revistes com la quinzenal Art Jove o a la revista Llevor, de Sant Feliu de Guíxols. La publicació més destacada de la qual tenim constància, però, fou el llibre de poesia Tañidos y pulsaciones: poesías originales, imprès per Hijos de A. Sanjuán l’any 1896 i del qual se’n conserva un exemplar al Centre de Lectura de Reus. Algunes informacions apunten que la seva obra poètica comprèn més de tres-centes composicions, la majoria de les quals en llengua catalana.

Ja hem dit que la seva estada a Barcelona amb motiu d’obtenir el títol d’advocat l’havia posat en contacte amb els cercles més dinàmics del catalanisme i a partir d’aquest moment el trobem molt vinculat a iniciatives culturals relacionades amb la llengua catalana. Així, a banda de la seva participació en diverses edicions dels Jocs Florals ja comentades, va estar present en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana, celebrat l’any 1906.

A mitjans de la primera dècada del segle XX, Josep Anguera va traslladar-se a Gandesa per exercir l’advocacia i fou en aquesta localitat de la Terra Alta on el seu interès per la política el va dur a exercir un càrrec públic com a regidor municipal. En aquesta època també va estar vinculat a l’Ajuntament de Corbera d’Ebre, on desenvolupà el càrrec d’assessor.

Una creixent vocació política el va dur a presentar-se, com a republicà autonomista per Gandesa, a la plaça vacant extraordinària que havia sorgit a la Diputació de Tarragona l’any 1909 arrel del problema entre els diputats Freixa i Alentorn. En les eleccions parcials convocades per cobrir l’esmentada plaça de diputat provincial pel districte Gandesa-Falset, Josep Anguera i Bassedas, va aconseguir sumar 6.343 vots, que li possibilitaren l’accés al càrrec. Dins de la corporació, va quedar enquadrat al segon torn de la Comissió Provincial, de la qual en fou designat secretari, i a més, fou designat membre de la Comissió d’Hisenda i de la Comissió Especial de Camins Veïnals. L’any 1910, en el procés de renovació de la Comissió Provincial, Josep Anguera en fou elegit vicepresident, càrrec que, des de llavors i fins a final de legislatura, compaginà amb el de secretari.

En la feina duta a terme al llarg dels seus primers dos anys com a diputat provincial destaca una intervenció de l’any 1909 (penúltim dia de l’any) en què se sumava a la proposta dels diputats Ramon Cavallé i Antoni Estivill per tal de suggerir una amnistia general pels fets de la Setmana Tràgica. Un mes després, a finals de gener de 1910, era un dels diputats signants de la proposta que mostrava clarament la sensibilitat de l’advocat vers la llengua catalana, ja que demanava que tota persona que hagués d’ocupar un càrrec que depengués de la Diputació, així com aquelles que haguessin d’ocupar càrrecs en establiments subvencionats o ajudats per l’òrgan provincial, tinguessin l’obligació d’entendre i parlar el català per poder atendre degudament els ciutadans.

L’any 1911, Josep Anguera i Bassedas es presentà de nou a les eleccions a diputats provincials. Ho va fer en una candidatura de coalició en la qual l’acompanyaven el metge bateà Pere Altés Rams i el també metge Joan Alentorn i Ardévol. En aquestes eleccions la candidatura republicana i catalanista, tal com la descrivia en aquella època la publicació Catalunya Nova, fou clarament vencedora al districte Falset-Gandesa i Josep Anguera aconseguí 6.516 vots. En la sessió del dia 2 de maig de 1911 l’advocat quedava enquadrat al tercer torn de la Comissió Provincial, i formava part també de la Comissió d’Hisenda, de la Comissió Permanent d’Actes, de la Comissió Especial de Camins Veïnals i de la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics. De la feina feta al llarg de la segona legislatura (1911-1913), en destaca una intervenció que va fer el mes de maig del 1911, en una proposta en la qual anava un pas més enllà que en la destacada anteriorment, ja que passava de l’àmbit lingüístic al purament polític. Conjuntament amb els diputats Josep Mestres, Emili Folch i Pere Cavallé, donava suport al fet que la Diputació Provincial aspirés a la reconstrucció de la personalitat catalana regida autonòmicament per una Diputació Única. En aquesta proposta es veu clarament reflectida la ferma intenció de crear la Mancomunitat de Catalunya, que es constituí poc temps després.

Malauradament, des de mitjans del 1912 l’activitat del diputat Anguera i Bassedas va començar a minvar a causa de problemes de salut que s’agreujarien fins acabar amb la seva vida a principis de l’any 1913, tot tallant de cop una trajectòria política que tenia encara molt camí per recórrer i no va poder veure feta realitat l’obra que ell havia ajudat a fer créixer: l’esmentada Mancomunitat. En la sessió del primer dia de febrer de 1913 es donava compte de la mort de Josep Anguera i Bassedas, al funeral del qual hi hagué una àmplia representació de les diputacions de Barcelona i Tarragona i també de l’Ajuntament de la capital catalana.

Al llarg de les dècades següents trobem alguns homenatges al malaurat diputat a les comarques on havia viscut i desenvolupat la seva activitat laboral i política, així, el 1927 se li féu un homenatge durant les festes majors de Capçanes i, pocs anys després, el 1934, a Falset. També el 1927, la publicació El Llamp, de Gandesa, anunciava, si més no la intenció, d’editar un llibre que contingués part la seva obra poètica.

 

AGDT, Actes, 1909 i 1910; Governació, 5bis; ACP, Fons de l’Ajuntament de Falset, Padró de Cèdules personals, 1894-1895; El Llamp, Lo Somatent, Priorat; Vidal, Antón. «Personatges il·lustres falsetants». Tres Comarques, 1979, p. 6; Marfany, Josep Lluís. La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els seus inicis. Barcelona: Empúries, 1995; Estrada i Planell, G. «Les festes de la commemoració del centenari de la guerra del Francès». El Montserratí, 4 (2009) 38; Audi Ferrer, Pere. «Diputats provincials prioratins durant la Restauració». Bolduc. Butlletí Cultural Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona [En línia], 2n semestre de 2012, núm. 12, p. 3-13. Disponible a: www.dipta.cat, p. 3, 4, 9 i 10.

Dades personals i familiars: 
Família: 
Fill de Josep Anguera i Borràs i Rosa Bassedas i Maseres.
Lloc habitual de residència: 
Falset
Llocs successius de residència i datació: 
Falset (1982-1906, aproximadament). Cal tenir en compte que des de mitjans de la dècada dels 90 fins al tombant de segle, Josep Anguera estudià i residí a Barcelona. Gandesa (1906-1913).
Dades com a diputat de la Mancomunitat: 
Districte: 
Gandesa-Falset
Diputació a què pertanyia: 
Tarragona
Responsabilitats que tingué a la Diputació: 
1909-1911: segon torn de la Comissió Provincial; càrrec en la Comissió d’Hisenda; càrrec a la Junta Provincial de Camins Veïnals. Fou elegit secretari. El 1910 en el procés de renovació de càrrecs dut a terme fou elegit vicepresident de la diputació. 1911-1913: tercer torn de la Comissió Provincial; càrrec a la Comissió d’Hisenda; càrrec a la Comissió Permanent d’Actes; càrrec a la Junta Provincial de Camins Veïnals; càrrec a la Junta Consultiva de Teatres i Espectacles Públics.
Partit pel qual es presentà: 
Republicà Federal.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada: 
Eleccions del 1909: 6.343 vots. Eleccions del 1911: 6.516 vots.
Activitats o intervencions significatives com a diputat de la Mancomunitat: 
Entre les diverses intervencions del diputat Anguera Bassedas a la Diputació de Tarragona en trobem dos de molt significatives. Una la trobem a l’acta del 29/01/1910 a la pàgina 2 i tracta sobre la obligació de tota persona que desenvolupi un càrrec a la Diputació de Tarragona o en un establiment, públic o privat, que estigui subvencionat per aquesta, d’entendre i parlar el català. La segona intervenció destacada la trobem a l’acta 19.1/05/1911 i es tracta d’una proposició de diversos diputats en favor de la reconstrucció de la personalitat catalana i la creació d’una Diputació Única.
Dades professionals: 
Formació general (estudis): 
Titulat en dret.
Formació professional: 
Advocat.
Activitat econòmica: 
Sector serveis (advocat), política.
Associacions culturals/ciutadanes: 
Membre de l'Associació Catalanista de Falset, entitat de la qual n'era secretari l'any 1900. Membre de Foment, entitat de caràcter instructiu i recreatiu que nasqué de l'ACF. Josep Anguera també fou secretari de Foment des del 1902 i ocupà la presidència de la secció de literatura, arts i ciències. Des d'aquest càrrec va aconseguir organitzar una edició dels Jocs Florals a Falset el mateix 1902.
Premis, homenatges significatius: 
Josep Anguera i Bassedas destacà per la seva activitat poètica, tot obtenint premis per les seves obres, per exemple «El roure vell», premiada als Jocs Florals de Barcelona amb l’Englatina el 1904. «Anant-se morint«, als jocs de Mataró el 1905. «Impressions» als jocs d’Hostalric del 1905 . «A la blanca neu», als jocs del Bruc el 1908. Després de mort se li feren alguns homenatges relacionats amb a seva obra poètica. A les festes majors de Capçanes del 1927 es llegí una poesia seva, entre altres de reconeguts autors prioratins, i el 1934 se li féu un homenatge amb motiu dels actes de la fira de Falset.
Ideologia i activitat política: 
Ideologia: 
Republicà i catalanista.
Càrrecs públics: 
Regidor a l'Ajuntament de Gandesa. Diputat a la Diputació de Tarragona.
Bibliografia: 
Obra personal: 

ANGUERA I BASSEDAS, J. Tañidos y pulsaciones: poesías originales. Imprenta Hijos de A. Sanjuán, 1896.

Estudis sobre la seva figura: 

AUDÍ I FERRER, Pere. (2012) «Els diputats prioratins de la restauració». BOLDUC. Butlletí cultural informatiu de l'arxiu general de la Diputació de Tarragona. Núm. 12, pp. 3-23.

VIDAL, Antoni (1979). «Personatges il·lustres falsetans: homenatge a Josep Anguera Bassedes». Tres Comarques. Núm. 2. p. 6.